 |
|
|
|
|
|
 |
| domicili
en permuta és el primer projecte de MAS, i
planteja un itinerari de pisos privats que s'obriran al
públic com espais expositius durant un dia. Cada
artista presenta una obra dissenyada o concebuda com intervenció
“site-specific", creant un diàleg amb
la casa que habita per aquest dia. Totes les obres tenen
una relació amb un espai específic d'un dels
pisos o algun altre aspecte particular d'una casa, com la
vida dels seus residents, o el concepte de casa o "domesticitat"
en general.
Els tipus d'espais amb els quals el projecte contarà,
oferix als artistes l'oportunitat d'experimentar al exposar
les seves obres en àmbits distints. En Permuta ofereix
la possibilitat als artistes de canviar de registres, temes
o materials en els quals solen treballar, ja que no d'interès
d'aquest projecte la trajectòria de l'artista, sinó
la qualitat de les propostes i la relació amb l'espai
en qüestió.
domicili en permuta es el primer
proyecto de MAS, y plantea un itinerario de pisos privados
que se abrirán al público como espacios expositivos
durante un día. Cada artista presenta una obra diseñada
o concebida como intervención “site-specific”,
creando un diálogo con la casa en que habita por
este día. Todas las obras tienen una relación
con un espacio específico de uno de los pisos u otro
aspecto particular de una casa, como la vida de sus residentes,
o con el concepto de casa o domesticidad en general.
Los tipos de espacios con los que el proyecto contará,
ofrece a los artistas la oportunidad de experimentar al
exponer sus obras en ámbitos distintos. En Permuta
ofrece la posibilidad a los artistas para cambiar de registro
temas o materiales en el que suelan trabajar, ya que no
es su interés la trayectoria del artista, sino la
calidad de las propuestas y la relación con el espacio
en cuestión.
Sel·lecció i comisariat:
Liz Kueneke i Margot van Ham
Redacció i/o edició
dels texos:
Erika Jaramillo i Lluc Mayol
Grafisme:
Bureau
Web site:
iThink Music
Concepte, coordinació i producció:
Liz Kueneke, Margot Van Ham,
Erika Jaramillo i Lluc Mayol
|
1
Kim
Meijer (Helmond, the Netherlands, 1972) y Keith Strand
(Chicago, US, 1968). Viuen a New York
Shower
with me
“Dutxa't amb mi” et
convida a prendre una dutxa amb Paul Jones, un música
Americà que solia viure aquí fa 20 anys.
Aquesta instal·lació d'àudio és
el que queda dels seus rituals del matí.
“Dúchate
conmigo” te invita a tomar una ducha con Paul Jones, un
música Americano que solía vivir aquí hace
20 años. Esta instalación de audio es lo que queda
de sus rituales de la mañana. |
 |
|
|
2
Cris
Amat Vives (Barcelona, 1972). Viu a Barcelona
"Després
de set anys i mig..."
Quatre parets i mitja dotzena d'aparells no fan una llar, són
les persones les quals ho fan. Tot el que ens envolta, cada
objecte, cada ambient, adquireix amb el pas del temps un valor
afegit. Cada vincle que s'establix, cada objecte humanitzat
pretén plasmar la presència i l'absència
d'algú que ja no viu allí.
Cuatro paredes
y media docena de aparatos no hacen un hogar, son las personas
las que lo hacen. Todo lo que nos
rodea, cada objeto, cada ambiente, adquiere con el paso del
tiempo un valor añadido. Cada vínculo que se establece,
cada objeto humanizado pretende plasmar la presencia y la ausencia
de alguien que ya no vive allí. |
|
|
|
3
Victoria
Streppone (Buenos Aires, 1975) y Nestor Crubellati (Buenos
Aires, 1964). Viuen a Barcelona
“4
1/2 Souvenirs”
Els llocs (locus) no són souvenirs, però els souvenirs
generen llocs, o percepcions de la ciutat... es miniaturitzen
i es posen en relació donant-nos una fragment com percepció
de la ciutat encara abans de conèixer-la...
Los
lugares (locus) no son souvenirs, pero los souvenirs generan
lugares, o percepciones de la ciudad... se miniaturizan y se
ponen en relación dándonos un recorte como percepción
de la ciudad aún antes de conocerla... |
|
|
|
4
Margarita Pineda (Medellín, 1975). Viu a Montgat
(Barcelona)
Paral.lel 192-194, ent. 4
Territorialitzar a través dels objectes... com una
extensió del meu cos a través de la roba, que
la vegada parla físicament
dels possibles habitants de la casa. Les peces al deslocalitzar-les,
es recontextualitzen en el seu significat i simbolisme;
però ara en el desfer del temps.
Territorializar a través de los objetos... como
una extensión de mi cuerpo a través de la ropa,
que su vez habla físicamente de los posibles habitantes
de la casa. Las piezas al deslocalizarlas, se recontextualizan
en su significado y simbolismo; pero ahora en el deshacer
del tiempo.
|
|
|
5
María Del Carmen Espinosa
Pineda (Cali, 1971). Viu a Ripollet
(Barcelona)
Sin título
Aquesta acció pretén ser una al·legoria
nostàlgica als meus 22 anys en Cali (Colòmbia),
quan en un estat semblant a
l'autisme em posava a cantar en el pati o balconada de la meva
casa malgrat que a gairebé ningú li agradava per
la meva
mala entonació ni la seva durada eterníssima,
el mateix podien ser una hora que quatre; i en alguna ocasió
tot el dia amb
brevíssims descansos.
Esta acción pretende ser una alegoría nostálgica
a mis 22 años en Cali Colombia, cuando en un estado semejante
al
autismo me ponía a cantar en el patio o balcón
de mi casa pese a que a casi nadie le gustaba por mi mala entonación
y su duración eternísima, lo mismo eran 1 hora
que cuatro; y en alguna ocasión todo el día con
brevísimos descansos. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
